dimecres, 7 de novembre de 2012

LA DICTADURA
DICCIONARI
GUERRA CIVIL ESPANYOLA

ESPANYA DE LA TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA
LA REVOLUCIÓN INDUSTRIAL
NUESTRA VIDA HOY Y A COMIENZOS DEL SIGLO XIX

dimarts, 6 de novembre de 2012

Exposició 1612:Xàbia a l'edat moderna

IMG00622-20121031-1035.jpg
L'alumnat de 6é del Graüll visita l'exposició del Museu de Xàbia
IMG00620-20121031-1035.jpg

A classe estem estudiant l'època moderna, i com no, el primer és saber que va passar al nostre poble en aquest moment històric, donat que enguany celebrem el 400 aniversari de la concessió del títol de vila reial a Xàbia per Felip III.


XÀBIA A L’ÈPOCA MODERNA


A Xàbia, l’època moderna comenta a finals del segle XV i principis del XVI, amb un gran ascens demogràfic i augment del conjunt urbà emmurallat. Es construeix l’hospital,  l’església de Loreto i l’ampliació de l’església de Sant Bertomeu.

A l’any 1612, Dènia era una ciutat molt important i gran, perdent importància al llarg dels anys. En canvi, la vila de Xàbia va passar  dels 756 habitants i 189 cases de l’any 1498, a tenir 1128 habitants i 282 cases de l’any 1810. en aquella època qui manava de Xàbia era el Marqués de Dènia i el duc de Lerma. L’any 1609 van expulsar molts moriscos a Xàbia, que van eixir per la vall d’Albaida, provocant nous assentaments de les famílies riques i poderoses de Xàbia. Els primers anys de l’època moderna van ser convulsos, amb la revolta de les Germanies, l’expulsió dels moriscos, el bandolerisme, les malalties i les sequeres que provocaren molts problemes a la població.

Antigament, Xàbia era una vila emmurallada que tenia quatre portals: el portal del Clot, el de la Mar, el portal Nou i el portal de la Ferreria. A les deu de la nit tancaven les portes i ningú ni entrava ni podia eixir. També havia torres vigia, com les del Cap de Sant Antoni, de de Sant Jordi, la del Portitxol, la d’Ambolo, el castell de la Granadella i el castell de Sant Martí, on la gent vigilava per a que els pirates no entraren dins, ja que tenien molta por.

Al segle XVII menjaven coses molt similars a les d’ara. Els recipients i els coberts estaven fets de fusta. Menjaven cereals com el pa, fet de blat que sembraven en el prat i també menjaven fruita i verdura. El 70% de la població vivia de la terra, però també havia artesans, comerciants, estudiants, funcionaris, ciutadans, clergues i professionals liberals.


                                                                                   Maria Colomer Buigues